«Els quadres que la FAI va confiscar a Cambó», El País (Quadern), 7 de novembre de 2019, p.1-3

«Companys no quería ser amnistiado», El País (Catalunya), 4 de noviembre de 2019, p.4

«Dos fets d'octubre, dues sentències», El País (Quadern), 17 d'octubre de 2019, pp.1-3.

«Napoleó, de desterrat a emperador», Sàpiens, agost 2019

«L'enigma Dencàs», El País (Quadern), 31 de juliol de 2019

«L'altre 'Dalí' de Tarradellas», El País (Quadern), 20 de juny de 2019, p.1-3.

«La guàrdia pretoriana catalana», El País (Quadern), 25 d'abril de 2019, p.1-3

«Aiguader, cara A (Ressenya de la biografia de Jaume Aiguader)», El País (Quadern), 11 d'abril de 2019, p.4

«Quan Tarradellas va estar a punt de no pertànyer a ERC», El País (Quadern), 28 de març de 2019, p.8

«Corrupció a la rereguarda durant la Guerra Civil», El País (Quadern), 14 de març de 2019, p.1-3.

«Dos Fets d'octubre, dos judicis», El País (Quadern), 31 de gener de 2019, p.1-3

«¿Leyó Armstrong las aventuras de Tintín en la Luna?», The New Barcelona Post, 9 de enero de 2019 

«Picasso y Picabia. Duelo de pinceles», The New Barcelona Post, 3 de enero de 2019

«Franco, el Rei i el president li desitgen... Bon nadal!», El País (Quadern), 20 de desembre de 2018, p.1-3.

«Carme Ballester i Antònia Macià rescatades de l'oblit», The New Barcelona Post, 5 de novembre de 2018.

«La "bufonada" del 6 d'octubre de 1934», El País (Quadern), 4 d'octubre de 2018, p.1-3. La versió dels fets del cap de les Esquadres de Catalunya, Enric Pérez Farrás, a partir de documentació inèdita seva i del seu consell de guerra obtinguda a l'Archivo Histórico Nacional 

«Milicians: ni idealistes, ni indisciplinats», El País (Quadern), 13 de setembre de 2018, pp.1-3

«Cuplets contra el separatisme», El País (Catalunya), p.2 d'agost de 2018

«1918. Fi de festa independentista», El País (Catalunya), Quadern, 28 de juny, p.1-3. 

 «Feixisme catalanista?», El País (Catalunya), Quadern, 7 de juny de 2018, p.1-3.

«El panteó independentista del president Torra», El País (Catalunya), Quadern, 24 de maig de 2018, p.1-3.

«El terrabastall de París!», El País (Catalunya), Quadern, 10 de maig de 2018, p.1-3.

«¡El Estatuto de Cataluña ha muerto!», El País (Catalunya). Quadern, 5 d'abril de 2018, p.1-3.

 «La insuportable lleugeresa de la presidència del Parlament», El País (Quadern), 18 de gener de 2018, p.1-3.

 «Oh! Europa. Els orígens de l'euroescepticisme independentista», El País (Catalunya) Quadern, 7 de desembre de 2017.

 «El cru exili belga de Macià», El País (Catalunya), Quadern, 23 de novembre de 2017.

«La Trama civil de 'l'Operació Tarradellas'», El País (Catalunya), Quadern, 26 d'octubre de 2017.

'Marta Ferrusola fan de Tarradellas', La Vanguardia, 24 d'octubre de 2017.

«Entre l'esperança i la incògnita. L'interès català per les revolucions russes», Sàpiens, n.178, 2017:42-47

 Els esclats revolucionaris que visqué Rússia l'any 1917 van generar una gran expectació a tot el món, i especialment intensa en la Catalunya convulsa d'aquells temps. Totes les forces polítiques, des dels partits d'esquerres fins als conservadors, passant per independentistes i anarcosindicalistes, van fer la translació a la dinàmica espanyola de la desaparició del tsar i el triomf bolxevic.

'La història del medalló de la presidènca de la Generalitat', 12 de gener de 2016, diari Ara.

 El relat inèdit de Francesc Farreras Duran sobre la successió de Macià. Companys: "Em seguen l'herba sota els peus. Busquen un altre candidat!", Regio7, 31 de desembre de 2015, p.38-39.

«Vallesans a la Gran Guerra», Revista Vallesos, n.8, 2014: 142-143

'Catalans a les trinxeres', Sàpiens, 143, Juny 2014, pp.46-54

L'aventura dels voluntaris catalans que es van allistar a la Legió Estrangera. Tot i la neutralitat de l'Estat espanyol en el conflicte, nombrosos catalans van decidir combatre-hi. Quants eren? Per qui lluitaven? Qui els esperonava i els enviava ajuda des de Catalunya? Us desvelem alguns dels enigmes que envolten un dels episodis més desconeguts de la nostra història bèl·lica.

Els fets de Maig del 1937

Sàpiens 116, maig 2012

[Assessorament de l'historiador Andreu Mayayo]

Entrevista a David McKie, catedràtic de Gestió de la Comunicació a la Universitat de Waikato, Nova Zelanda. Autor de diversos llibres sobre relacions públiques, com Reconfiguring public relations: Ecology, equity and enterprise (2007).

Entrevista a Enrico Spolaore, catedràtic d'Economia a la Tufts University (Mass., Estats Units). Co-autor de The Size of Nations (2003). Recentment ha participat en el seminari internacional 'Les Petites Nacions en un Context de Crisi', organitzat per la UOC i la Fund. CatDem.

Einstein a Catalunya

Sàpiens, n.101, març 2011

Albert Einstein va passar una setmana a Barcelona convidat per la Mancomunitat al principi del segle XX. A banda de donar conferències sobre la teoria de la relativitat, el científic va visitar el monestir de Poblet i el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.

Entrevista a Montserrat Guibernau, doctora en Teoria Social i Política per la Universitat de Cambridge i catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres. Ha publicat recentment La identitat de les nacions (Dèria editors, 2010).

Sacrifici de sang irlandès

Sàpiens, n.91, maig 2010, pp.48-53

[Assessorament de l'historiador Enric Ucelay-Da Cal]

L'abril de 1916 el nacionalisme irlandès radical va enfrontar-se a l'Exèrcit britànic als carrers de Dublín. Després d'una setmana de combats, Págraig Pearse i els altres impulsors de la insurrecció van rendir-se i van ser executats. El seu intent que la resta d'irlandesos els seguissin en la revolta per la independència va fracassar. Però de debò va fracassar?

Els precedents de les consultes sobiranistes

Sàpiens, n.91, maig 2010, pp.58-61

[Assessorament de l'historiador Enric Ucelay-Da Cal]

L'onada de consultes sobre la independència de Catalunya celebrades en molts municipis catalans ha aixecat expectació i s'ha presentat com un fet sense precedents. En realitat, però, la convocatòria al marge del poder de plebiscits sense validesa legal per valorar un determinat grau d'autonomia o l'adhesió a un règim polític ha tingut lloc a Catalunya almenys en tres ocasions durant el segle XX.

Guanyador del Premi Jacint Carrió de Memòria Històrica 2009 pel reportatge 'Bagencs a la Gran Guerra', atorgat en el marc dels Premis Lacetània convocats per Òmnium Cultural Bages

Un bisbe contra Manresa,

Sàpiens, n.88, febrer 2010

A mitjan segle XIV, la sequera va dur Manresa a construir un canal per dur aigua del Llobregat a la ciutat. El bisbe de Vic va oposar-se al transvasament i va excomunicar als manresans. Per què? La llegenda diu que només un miracle va permetre acabar l'obra hidràulica més important de la baixa edat mitjana a Catalunya.

I els gitanos van arribar a Europa,

Sàpiens, n.87, gener de 2010

A mitjan segle XV, la majoria de territoris europeus ja estaven familiaritzats amb la presència de gitanos. La corona d'Aragó no n'era una excepció. Durant tres segles, els successius monarques van legislar per posar fi a la diferència que representaven. Més de dos-cents cinquanta decrets no ho van aconseguir.

Quan els hongaresos van atacar Catalunya, Sàpiens, n.86, desembre de 2009
A mitjan segle X, més de dos mil cavallers hongaresos van penetrar a la Marca Hispànica, camí d’Al-Andalus, saquejant tot allò que trobaven al seu pas. La seva presència, lluny de ser una incursió capriciosa, s’englobava en les disputes entre el regne d’Itàlia i el califat de Còrdova.

El magnetisme de l'Avi, -Especial Francesc Macià-, Sàpiens, n.84, octubre de 2009, pp.49-54 [Assessorament de l'historiador Enric Ucelay-Da Cal]

A partir del ressò aconseguit amb els fracassats fets de Prats de Molló, la popularitat de Macià no para de crèixer. Fins a la seva mort, el Nadal de 1933, ja convertit en President de la Generalitat de Catalunya, les masses li faran costat. Davant la seva trajectòria polièdrica, cadascú veurà en la figura de l'Avi, allò que hi desitgi veure.