Ernest Lluch (1937-2000) és encara avui, gairebé vint anys després del seu assassinat pel terrorisme d’ETA, una de les figures més estimades i recordades de la nostra història contemporània. Economista, historiador, diputat en els anys de la Transició, ministre de Sanitat i Consum del primer govern socialista, rector de la Universitat Menéndez y Pelayo, melòman, atleta, apassionat del futbol, del Barça i de la Reial Societat, columnista, tertulià, professor d’universitat i, sobretot, pare de tres filles, va tenir múltiples facetes i interessos inabastables.
Persona oberta al coneixement, la curiositat, la tolerància i la vida, mai no va renunciar a cap debat, ja que entenia la controvèrsia com l’oportunitat d’entendre les raons de l’altre. Les successives i variades vides d’aquest intel·lectual a qui agradava agitar, conversar, i debatre per convèncer i deixar-se convèncer, el van dur per quatre grans geografies peninsulars, Catalunya, el País Valencià, Madrid i el Nord (Santander i Sant Sebastià).
Totes elles es recorren en aquesta biografia, minuciosa en els detalls i alhora de visió panoràmica, resultat d’un llarg i rigorós treball de documentació i de més de seixanta entrevistes a personatges que van compartir molts moments de la vida d’Ernest Lluch. La seva lectura ens permet també aprofundir en la història d’unes Espanyes que Lluch va imaginar en les quals tothom, des de la diversitat i respecte mutu, s’hi podria sentir còmode.
Premio Gaziel de Biografías & Memorias 2018
Ernest Lluch. Biografia d'un intel·lectual agitador
Novembre de 2018, La Magrana.
Ernest Lluch. Biografía de un intelectual agitador
Marzo de 2019, RBA
"uno de los mejores títulos galardonados hasta ahora en la trayectoria del premio Gaziel" (Sergio Vila-Sanjuán, La Vanguardia)
"merece un lugar de honor en las bibliotecas de los interesados en la vida colectiva" (Antoni Puigverd, La Vanguardia)
"una biografía sólida, un retrato elegante fundamentado en una tarea metódica, un tributo necesario" (Jordi Amat, La Vanguardia)
"un magnífic recorregut per la vida del ministre de Sanitat, amb prosa vivificant. El llibre té diferents virtuts, a més de la purament informativa: l’estil i el ritme". (David Castillo, El Punt-Avui)
"ha estat un plaer retrobar Ernest Lluch a través d'aquesta biografia". (Ignasi Aragay, diari Ara)
"un libro de prescripción casi obligatoria para los tiempos políticos que corren" (Toni Aira, El Periódico de Catalunya)
"un treball ben fet, documentat, rigorós, extens" (Juan-José López Burniol, El Punt-Avui)
"una pluma ágil y rigurosa" (José M. del Rivero, Levante)
"estil impecable, ordenada, rigorosa, amena" (Pere Bosch, La República)
«Lluch mereixia una biografia encara que no l'haguessin assassinat», entrevista de Gustau Nerín a El Nacional.cat
«Accidentalisme accidental», La Vanguardia, 20 de desembre dde 2024
«Joaquín Maurín, el polític que es rectificava», La Vanguardia (Culturas), 14 de desembre de 2024
«Barcelona-Madrid, dos crisis», La Vanguardia, 6 de desembre de 2024
«Camí obert a València», La Vanguardia, 22 de novembre de 2024
«El germen de Convergència», La Vanguardia, 17 de novembre de 2024
«ERC, el partit que devora els seus líders», Política&Prosa, novembre de 2024
«Enfangadors i enfangats», La Vanguardia, 8 de novembre de 2024
«Macià va comprar els fusells de Prats de Molló a antiqüaris», La Vanguardia, 1 de novembre de 2024
«La substitució dels líders», La Vanguardia, 25 d'octubre de 2024
«Pau Casals, tres vegades a prop del Nobel de la Pau», La Vanguardia, 20 d'octubre de 2024
«Els ponts trumpistes de Madison», La Vanguardia, 20 d'octubre de 2024
«Tot passa per Illa», La Vanguardia, 11 d'octubre de 2024
«Les oblidades dels fets d'octubre», La Vanguardia, 6 d'octubre de 2024
«Les Diades que Tarradellas va refusar», La Vanguardia, 11 de setembre de 2024
«El govern irlandès va espiar Carles Riba», La Vanguardia, 22 d'agost de 2024
«Atemptar al funeral d'Àngel Guimerà», La Vanguardia, 18 de juliol de 2024
«Lerroux va fugir amb barca de rems l'estiu de 1917», La Vanguardia, 28 de juny de 2024.
«Ricard Nixon va buscar el suport de Pau Casals per a ser president», La Vanguardia, 3 de juny de 2024
«Estat Català, 1922-1931: el partit-moviment independentista que va contribuir al naixement d'ERC», Eines, gener 2023, 45, p.101-109.